dijous, 24 de novembre del 2011
D’això se’n diu igualtat?
¿És coherent que els alumnes natius d’un país pugin anar pentinats com vulguin i portar complements el cap i, per canvi, els alumnes nouvinguts que porten un mocador el cap, per motius religiosos, se’ls hi exigeixi que se’l treguin per no provocar conflictes? D’això se’n diu igualtat?
dimecres, 23 de novembre del 2011
Estereotips dels catalans
Després d’haver parlat d’estereotips a classe, penjo aquest vídeo on es veu clarament la fama que tenim els catalans, arreu de la península.
dimecres, 16 de novembre del 2011
El camino del inmigrante
Aquest reportatge- documental, realitzat en la cadena de televisió “Cuatro”, l’any 2005, fa referència la polèmica de la immigració subsahariana a Espanya, “para entender la vida del inmigrante desde el otro lado”.
http://vimeo.com/29794236
A continuació, deixo una sèrie de frases, entre altres, que m’ha cridat l’atenció en el vídeo:
“Prefiero la muerte que esto”.
“Cuando menos tienen más te dan”.
“A la policía no les preocupa la realidad, sino que una cámara la registe”.
“Nunca había presenciada algo que se parezca tanto a la falta de derechos humanos. Les pegan, se mueren, cogen enfermedades, no pueden ir para adelante no ir para atrás… No son ciudadanos de segunda ni de tercera, no existen”.
http://vimeo.com/29794236
A continuació, deixo una sèrie de frases, entre altres, que m’ha cridat l’atenció en el vídeo:
“Prefiero la muerte que esto”.
“Cuando menos tienen más te dan”.
“A la policía no les preocupa la realidad, sino que una cámara la registe”.
“Nunca había presenciada algo que se parezca tanto a la falta de derechos humanos. Les pegan, se mueren, cogen enfermedades, no pueden ir para adelante no ir para atrás… No son ciudadanos de segunda ni de tercera, no existen”.
Estereotips en els anuncis
Desprès d’haver visionat els anuncis que ens varen posar a l’aula, considero que representen força bé una sèrie de estereotips de la societat basca. Per exemple, el vídeo de Euskaltel (vídeo 1), on s’anuncien les trucades metropolitanes, penso que ens vol fer veure el concepte que es té dels Bascos: gent primitiva amb les formes que utilitza i força baladrers. Un altre cas, seria l’exageració que hi ha en un altre anunci basc, Zabal Zabalik (vídeo 2) que significa “oberts al canvi”, aquest fet el representen mitjançant la manera de posar-se la txapela, que és un símbol d’identitat basca. En aquest segon vídeo, com en el primer, trobem que és vol plasmar els trets bàsic d’aquesta cultura, tan la personalitat com la roba típica que els caracteritza; a més, cal destacar la música i l’entorn que utilitzen per representar la situació.
(vídeo 1)
(vídeo 2)
Deixant de banda aquest dos anuncis, m’agradaria fer esment d’un tercer (vídeo 3) que m’ha cridat l’atenció especialment. Personal ment, crec que exemplifica molt bé la discriminació que reben la gran majoria de persones immigrants, per part de les persones natives, donat que en molt casos es jutja malament a l’altre, com en aquest cas, sense saber quina era la intenció de l’home amb la nena. Per altre banda, aquest anunci, plasma un estereotip d’home primitiu que ve de la selva i, per tant, és capaç de pujar als arbres (en el cas del vídeo en una farola) amb una facilitat innata com si fos una animal, com ara un coala.
(vídeo 3)
(vídeo 1)
(vídeo 2)
Deixant de banda aquest dos anuncis, m’agradaria fer esment d’un tercer (vídeo 3) que m’ha cridat l’atenció especialment. Personal ment, crec que exemplifica molt bé la discriminació que reben la gran majoria de persones immigrants, per part de les persones natives, donat que en molt casos es jutja malament a l’altre, com en aquest cas, sense saber quina era la intenció de l’home amb la nena. Per altre banda, aquest anunci, plasma un estereotip d’home primitiu que ve de la selva i, per tant, és capaç de pujar als arbres (en el cas del vídeo en una farola) amb una facilitat innata com si fos una animal, com ara un coala.
(vídeo 3)
dimarts, 18 d’octubre del 2011
El cartell a la Facultat
Farà una setmana aproximadament, passejant per l’edifici de la nostre facultat, vam trobar un cartell que ens va cridar l’atenció.
Aquest tros de paper, creat per una sèrie de persones indignades amb la gent que diu que no son racistes però que després no ho demostren, hem va fer reflexionar i obrir els ulls.
En el nostre dia a dia, trobem centenars de persones que diuen que no son racistes. Però, quina diferencia hi ha entre els que son racistes i els que no ho son? Doncs, lamentablement, a vegades no n’hi ha massa diferencia.
Una persona que defensa el racisme, esta defensant, segons el diccionari de la llengua catalana (DIEC), una doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. I una persona que vagi en contra d’aquesta doctrina ha de procurar que no es violin els drets com a ciutadans i com a persones que tenen els immigrants, ha de prendre consciència de les injustícies que reben aquet col•lectiu pel simple fet de tenir una cultura diferent, ha de promoure una idea d’antiracisme que faciliti la convivència entre persones, etc.
En definitiva, és important diferenciar les persones racistes de les que no ho son per tal d’aconseguir canviar una visió per una altre, per així demostrar que la tolerància, el respecte i altres valors similars, fan de la convivència entre cultures, una situació més agradable i enriquidora per tots.
Aquest tros de paper, creat per una sèrie de persones indignades amb la gent que diu que no son racistes però que després no ho demostren, hem va fer reflexionar i obrir els ulls.
En el nostre dia a dia, trobem centenars de persones que diuen que no son racistes. Però, quina diferencia hi ha entre els que son racistes i els que no ho son? Doncs, lamentablement, a vegades no n’hi ha massa diferencia.
Una persona que defensa el racisme, esta defensant, segons el diccionari de la llengua catalana (DIEC), una doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. I una persona que vagi en contra d’aquesta doctrina ha de procurar que no es violin els drets com a ciutadans i com a persones que tenen els immigrants, ha de prendre consciència de les injustícies que reben aquet col•lectiu pel simple fet de tenir una cultura diferent, ha de promoure una idea d’antiracisme que faciliti la convivència entre persones, etc.
En definitiva, és important diferenciar les persones racistes de les que no ho son per tal d’aconseguir canviar una visió per una altre, per així demostrar que la tolerància, el respecte i altres valors similars, fan de la convivència entre cultures, una situació més agradable i enriquidora per tots.
Què han de fer els immigrants per integrar-se?
Què han de fer els immigrants per integrar-se?
Primer de tot, abans de contestar a la pregunta, m’agradaria introduir la paraula immigrant i al lloc on s’ha de integrar aquest. Si busques l’adjectiu immigrant al diccionari trobaràs que diu que és aquella persona que s’estableix en un país que no és el seu propi. Per tant, quan parlem d’integrar-se ens referim a incorporar-se en el si d’una comunitat aliena a la seva.
Un cop feta aquesta petita introducció, donaré resposta a la pregunta en qüestió.
Personalment penso que hi ha molts mecanismes i molts mètodes per arribar a integrar-se en una societat o un context, per tant, en proposaré alguns com exemple:
- Aprendre la llengua autòctona del lloc on vas a viure, ja que fer aquest pas mostra clarament la intenció d'integració.
- Participar i, a poder ser, col•laborar en esdeveniments culturals, festes populars, etc.
- Donar a conèixer la teva cultura i intentar conèixer la que t’envolta.
- Respectar a les persones, independentment de la cultura de la qual provinguin, igual que fer-te respectar pel que ets i com ets i no pel que fas.
- Demostrar i fer entendre que a la teva cultura, com a totes, hi ha persones honestes, persones conflictives, persones reflexives, etc. Aquest punt és important donat que, constantment, ens trobem que si un immigrant s’equivoca en qualsevol cosa, pel simple fet de ser immigrant és més fàcil que el jutgin i creïn prejudicis en contra de la seva cultura o dels immigrants en general.
Llavors han de actuar diferenciar-se de la resta o simplement han d’actuar educadament i de manera responsable com ho hauria de fer tothom independentment de la cultura?
Amb aquesta pregunta, m’agradaria explicar una experiència vivencial que hem va comentar la meva àvia. Es veu que un dia ella anava carregada amb un cistell de la compra (el replà de casa seva hi ha moltes escales abans d’arribar a l’ascensor), i una senyora de cultura marroquina, que anava tapada amb un mocador, la va ajudar a pujar els esglaons. Es curiós perquè la meva àvia m’ho explicar com una gran cosa pel simple fet de que l’hagués ajudat una dona marroquina i, a més, portadora de mocador. Pensant-ho bé, vaig arribar a la conclusió que es una actuació correcte, que evidentment no li treu mèrits, però que va actuar com ho hagués fet qualsevol persona amb una mica d’educació i sentit comú.
En conclusió, el que vull dir és que els immigrants son persones amb cultures diferents a la nostra, però no significa que no tinguin uns principis igual o semblants els nostres...
Finalment, i per acabar, relacionant tot això esmentat amb l’anunci de l’immigrant de l’Athletic de Madrid, que vam visionar a l’aula, puc dir penso que aquest vídeo escenifica clarament els estereotips en que ens trobem constantment i, a més, ens fa veure que al cap i a la fi, els immigrants son persones amb els seus sentiments i que es preocupen pels altres, com nosaltres.
Primer de tot, abans de contestar a la pregunta, m’agradaria introduir la paraula immigrant i al lloc on s’ha de integrar aquest. Si busques l’adjectiu immigrant al diccionari trobaràs que diu que és aquella persona que s’estableix en un país que no és el seu propi. Per tant, quan parlem d’integrar-se ens referim a incorporar-se en el si d’una comunitat aliena a la seva.
Un cop feta aquesta petita introducció, donaré resposta a la pregunta en qüestió.
Personalment penso que hi ha molts mecanismes i molts mètodes per arribar a integrar-se en una societat o un context, per tant, en proposaré alguns com exemple:
- Aprendre la llengua autòctona del lloc on vas a viure, ja que fer aquest pas mostra clarament la intenció d'integració.
- Participar i, a poder ser, col•laborar en esdeveniments culturals, festes populars, etc.
- Donar a conèixer la teva cultura i intentar conèixer la que t’envolta.
- Respectar a les persones, independentment de la cultura de la qual provinguin, igual que fer-te respectar pel que ets i com ets i no pel que fas.
- Demostrar i fer entendre que a la teva cultura, com a totes, hi ha persones honestes, persones conflictives, persones reflexives, etc. Aquest punt és important donat que, constantment, ens trobem que si un immigrant s’equivoca en qualsevol cosa, pel simple fet de ser immigrant és més fàcil que el jutgin i creïn prejudicis en contra de la seva cultura o dels immigrants en general.
Llavors han de actuar diferenciar-se de la resta o simplement han d’actuar educadament i de manera responsable com ho hauria de fer tothom independentment de la cultura?
Amb aquesta pregunta, m’agradaria explicar una experiència vivencial que hem va comentar la meva àvia. Es veu que un dia ella anava carregada amb un cistell de la compra (el replà de casa seva hi ha moltes escales abans d’arribar a l’ascensor), i una senyora de cultura marroquina, que anava tapada amb un mocador, la va ajudar a pujar els esglaons. Es curiós perquè la meva àvia m’ho explicar com una gran cosa pel simple fet de que l’hagués ajudat una dona marroquina i, a més, portadora de mocador. Pensant-ho bé, vaig arribar a la conclusió que es una actuació correcte, que evidentment no li treu mèrits, però que va actuar com ho hagués fet qualsevol persona amb una mica d’educació i sentit comú.
En conclusió, el que vull dir és que els immigrants son persones amb cultures diferents a la nostra, però no significa que no tinguin uns principis igual o semblants els nostres...
Finalment, i per acabar, relacionant tot això esmentat amb l’anunci de l’immigrant de l’Athletic de Madrid, que vam visionar a l’aula, puc dir penso que aquest vídeo escenifica clarament els estereotips en que ens trobem constantment i, a més, ens fa veure que al cap i a la fi, els immigrants son persones amb els seus sentiments i que es preocupen pels altres, com nosaltres.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
Proverbi xinès
Primerament, m’agradaria comentar el vídeo que vam visionar a l’aula, anomenat “proverbio chino”.
Després d’haver-lo vist, m’han suggerit tres interpretacions.
Per una banda, penso que el fet que els xinesos no acceptin, per treballar en el seu restaurant, una persona que no és de la seva cultura, fa que d’alguna manera es tanquin entre ells i no s’integrin en la societat que els envolta. Però, també podríem pensar, que això és degut a que quan tu vas a un restaurant xinès, esperes trobar-te menjar xinès i, que te’l serveixi un xinès i no pas un català, és a dir, amb això vull dir que, potser, el xinès no és que vulgui excloure a ningú, sinó que vol satisfer les necessitats dels seus clients.
Per l’altre banda, penso que aquest vídeo és un clar exemple per reflectir les ganes d’integració d’alguns immigrants i, a la vegada, la inexistència d’ajuda que reben, en aquest cas per part dels xinesos; és a dir, que el cubà té moltes ganes de treballar i de adaptar-se el que li pugui venir i, els xinesos, només pel fet que no pertany a la mateixa cultura que la seva, no l’accepten com a treballador.
A part de tot això, i relacionat amb el segon punt esmentat, aquest vídeo hem fa pensar que no cal que canviem la nostra manera de ser, d’actuar i de parlar només pel simple fet de voler integrar-nos en un nou context, com intenta fer el cubà alhora d’imitar la manera de parlar dels xinesos, sinó que pots integrar-te sense haver de perdre la teva personalitat i la teva cultura.
I, per últim, opino que aquest vídeo reflecteix clarament els prejudicis de la societat enfront d'una cultura diferent a la nostra. A més, accentua les coses que donem per fet alhora de pensar en alguna cultura, és a dir, com es veu en el vídeo, quan es pensa en un japonès parlant amb castellà et ve a la ment una manera de pronuncia, cosa que no vol dir que totes els japonesos pronunciïn igual; i quan es pensa amb un cubà et dona a suposar que sabrà fer arròs a la cubana quan, possiblement, ni sap el que és.
Finalment, i per acabar l’entrada al blog d’avui, faré esment del cas de Miss Univers d’aquest any 2011, la Leila Lopes, una jove de raça negra. “Hay tres tópicos que siempre acompañan cada final de Miss Universo: el primero es que casi siempre gana una candidata latina; el segundo, que las mujeres de raza negra sufren discriminación por el color de su piel; y el tercero, que las ganadoras suelen estar operadas. La representante de Angola, Leila Lopes, consiguió tirar todos los tópicos por la borda y se convirtió en la noche del lunes en una de las pocas mujeres de color que ha conseguido coronarse como la más bella del mundo” (http://www.elmundo.es/america/2011/09/13/gentes/1315879372.html Consulta 4.10.2011). El fet que sortís escollida aquesta model, ha dut molta polèmica i ha donat peu a moltes opinions desagradables, ja que es deia que l’ideal de bellesa no el pot guanyar una dona de pell negra. Penso que aquesta notícia podria està relacionada amb el vídeo del “proverbio chino”, donat que les dos persones de raça negra reben una discriminació pel simple fet de tenir la pell d’un color i no pas d’un altre.
Després d’haver-lo vist, m’han suggerit tres interpretacions.
Per una banda, penso que el fet que els xinesos no acceptin, per treballar en el seu restaurant, una persona que no és de la seva cultura, fa que d’alguna manera es tanquin entre ells i no s’integrin en la societat que els envolta. Però, també podríem pensar, que això és degut a que quan tu vas a un restaurant xinès, esperes trobar-te menjar xinès i, que te’l serveixi un xinès i no pas un català, és a dir, amb això vull dir que, potser, el xinès no és que vulgui excloure a ningú, sinó que vol satisfer les necessitats dels seus clients.
Per l’altre banda, penso que aquest vídeo és un clar exemple per reflectir les ganes d’integració d’alguns immigrants i, a la vegada, la inexistència d’ajuda que reben, en aquest cas per part dels xinesos; és a dir, que el cubà té moltes ganes de treballar i de adaptar-se el que li pugui venir i, els xinesos, només pel fet que no pertany a la mateixa cultura que la seva, no l’accepten com a treballador.
A part de tot això, i relacionat amb el segon punt esmentat, aquest vídeo hem fa pensar que no cal que canviem la nostra manera de ser, d’actuar i de parlar només pel simple fet de voler integrar-nos en un nou context, com intenta fer el cubà alhora d’imitar la manera de parlar dels xinesos, sinó que pots integrar-te sense haver de perdre la teva personalitat i la teva cultura.
I, per últim, opino que aquest vídeo reflecteix clarament els prejudicis de la societat enfront d'una cultura diferent a la nostra. A més, accentua les coses que donem per fet alhora de pensar en alguna cultura, és a dir, com es veu en el vídeo, quan es pensa en un japonès parlant amb castellà et ve a la ment una manera de pronuncia, cosa que no vol dir que totes els japonesos pronunciïn igual; i quan es pensa amb un cubà et dona a suposar que sabrà fer arròs a la cubana quan, possiblement, ni sap el que és.
Finalment, i per acabar l’entrada al blog d’avui, faré esment del cas de Miss Univers d’aquest any 2011, la Leila Lopes, una jove de raça negra. “Hay tres tópicos que siempre acompañan cada final de Miss Universo: el primero es que casi siempre gana una candidata latina; el segundo, que las mujeres de raza negra sufren discriminación por el color de su piel; y el tercero, que las ganadoras suelen estar operadas. La representante de Angola, Leila Lopes, consiguió tirar todos los tópicos por la borda y se convirtió en la noche del lunes en una de las pocas mujeres de color que ha conseguido coronarse como la más bella del mundo” (http://www.elmundo.es/america/2011/09/13/gentes/1315879372.html Consulta 4.10.2011). El fet que sortís escollida aquesta model, ha dut molta polèmica i ha donat peu a moltes opinions desagradables, ja que es deia que l’ideal de bellesa no el pot guanyar una dona de pell negra. Penso que aquesta notícia podria està relacionada amb el vídeo del “proverbio chino”, donat que les dos persones de raça negra reben una discriminació pel simple fet de tenir la pell d’un color i no pas d’un altre.
dilluns, 3 d’octubre del 2011
PxC
Al primer cop que vaig veure el vídeo electoral*, per internet, de Plaforma per Catalunya, vaig pensar que era un muntatge fet per alguna persona per tal de exagera els ideal d’aquest partit polític. Però, la meva sorpresa va ser quan el vaig veure retransmès per la televisió. No hem podia creure que existissin persones que no tinguessin en compte els sentiments dels altres, que no siguin capaços de posar-se a pell dels immigrants...
*
Sincerament, no entenc com encara existeix gent que pensi així, ja que moltes de les persones immigrants son gent que hagut de deixar la seva terra, la seva família i tot el que s’estimaven, per anar a buscar feina a un altre país. Això, crec jo, ha de ser molt dur. Però imaginat si desprès de tot això encara has de sentir que la gent t’insulta, et descrimina i no et valora com a persona que ets.
Pel que fa el programa electoral, només m’agradaria comentar que penso que els immigrants com a ciutadans que també son, tenen dret a rebre ajudes econòmiques, entre altres.
Per acabar, només hem queda pensar que, com els andalusos que van immigrar fa molts anys, algun dia els immigrants d’avui seran acceptats i acollits, com ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres si ens trobéssim en la seva situació.
*
Sincerament, no entenc com encara existeix gent que pensi així, ja que moltes de les persones immigrants son gent que hagut de deixar la seva terra, la seva família i tot el que s’estimaven, per anar a buscar feina a un altre país. Això, crec jo, ha de ser molt dur. Però imaginat si desprès de tot això encara has de sentir que la gent t’insulta, et descrimina i no et valora com a persona que ets.
Pel que fa el programa electoral, només m’agradaria comentar que penso que els immigrants com a ciutadans que també son, tenen dret a rebre ajudes econòmiques, entre altres.
Per acabar, només hem queda pensar que, com els andalusos que van immigrar fa molts anys, algun dia els immigrants d’avui seran acceptats i acollits, com ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres si ens trobéssim en la seva situació.
dimecres, 28 de setembre del 2011
SALOMÓN
Desprès de veure aquest curtmetratge, ens sorgeix una pregunta: és possible aquest canvi d’actitud que té el senyor gran davant del jove africà?
En les primeres escenes, hem fa pensar que el senyor gran només accepta l’Africà per interès, ja que s’han de presentar, ell i un amic, al torneig de petanca de les festes d’allà i els hi falta un jugador. Però mica en mica, es nota un afecte cap aquesta persona, observant-ho quan li regala les boles de petanca del seu amics difunt, perquè així l’Africà pugi entrenar-se. I finalment, es veu com el senyor va a casa de l’Africà a buscar-lo, perquè aquest no s’ha presentat a l’hora prevista, i el senyor al veure que ha marxat només li surten paraules de despesi, però ràpidament rectifica i li dona les boles a un amic d’aquest perquè li faci arribar.
Aquesta última escena que he comentat, hem fa pensar que potser si que no ha canviat la seva actitud, donat que la seva primera reacció és discriminatòria, demostrant que no ha modificat els seus pensaments inicials. Però el fet que rectifiqui fa que et plantegis que al cap i a la fi a vist que aquest col•lectiu africà son bona gent, que es pot confiar amb ells i, que simplement a marxat perquè cobrava més i la seva família necessiten els diners.
Tot i això, aquesta primera actuació et fa reflexionar pensant que el senyor gran no accepta a tot el col•lectiu africà, ni els immigrant en general. Per tant, la reacció positiva de desprès pot ser que només sigui a causa de l’afecte que ha agafat per l’Africà únicament, cosa que vol dir que, segurament, no accepta a tothom, ni ha canviat la seva manera de pensar.
En les primeres escenes, hem fa pensar que el senyor gran només accepta l’Africà per interès, ja que s’han de presentar, ell i un amic, al torneig de petanca de les festes d’allà i els hi falta un jugador. Però mica en mica, es nota un afecte cap aquesta persona, observant-ho quan li regala les boles de petanca del seu amics difunt, perquè així l’Africà pugi entrenar-se. I finalment, es veu com el senyor va a casa de l’Africà a buscar-lo, perquè aquest no s’ha presentat a l’hora prevista, i el senyor al veure que ha marxat només li surten paraules de despesi, però ràpidament rectifica i li dona les boles a un amic d’aquest perquè li faci arribar.
Aquesta última escena que he comentat, hem fa pensar que potser si que no ha canviat la seva actitud, donat que la seva primera reacció és discriminatòria, demostrant que no ha modificat els seus pensaments inicials. Però el fet que rectifiqui fa que et plantegis que al cap i a la fi a vist que aquest col•lectiu africà son bona gent, que es pot confiar amb ells i, que simplement a marxat perquè cobrava més i la seva família necessiten els diners.
Tot i això, aquesta primera actuació et fa reflexionar pensant que el senyor gran no accepta a tot el col•lectiu africà, ni els immigrant en general. Per tant, la reacció positiva de desprès pot ser que només sigui a causa de l’afecte que ha agafat per l’Africà únicament, cosa que vol dir que, segurament, no accepta a tothom, ni ha canviat la seva manera de pensar.
diumenge, 25 de setembre del 2011
Aquí comença...
Hola, benvinguts al bloc que seguirà el meu recorregut en l’assignatura d’Interculturalitat i Immigració.
Primer de tot, el més important és presentar-me. Em dic Eva, tinc 20 anys recent fets i visc a Barcelona. Personalment, m’han mogut molts motius alhora d’escollir aquesta assignatura, però el que realment m’ha fet decidir és que constantment hem trobo rodejada d’immigrants que, desgraciadament, no son acceptats per la societat en la que viuen i, han d’aguantar dia rere dia mirades de rebuig, cares de fàctic, marginacions de tot tipus… Lamentablement, aquesta, encara, és la realitat.
En el meu poble, des de fa molts anys, s’han incrementat el nombre d’immigrants procedents del Marroc. Aquest fet provoca que ara es parli més d’aquest col•lectiu i, majoritàriament, no acostumen a ser coses positives. És cert que no tots s’han integrat al poble, però penso que a vegades tampoc els hi hem posat gaire fàcil. Per tant, crec que és important que tots posem de la nostra part per així poder millorar la convivència i enriquir-nos d’aquesta diferencia cultural.
Pel que fa l’activitat que hem realitzat el primer dia a classe, puc dir que m’ha fet reflexionar, amb pocs minuts, temes que estan a boca de tothom i que, normalment, no ens plantegem la seva importància i la seva influència. A més, m’ha ajudat a ser més honesta amb mi mateixa per escollir, realment, l’opció que s’ajusta més a la meva opinió, sempre tenint en compta que ningú té la veritat absoluta i, per tant, que totes les opinions son bones i s’han de respectar.
A continuació, donaré el meu punt de vista sobre les afirmacions de l’activitat en qüestió.
En general, la gent és racista. Personalment, estic d’acord amb aquesta afirmació donat que encara que hi ha gent que no ho sigui, tot i que molts cops els pensaments es deixen influencia per els prejudicis de la societat, la majoria de persones ho són. Fins hi tot m’atreviria a dir que tothom a jutjat, tant exterioritzant-ho o no, alguna persona immigrant pel simple fet que no prové de la mateixa cultura que la teva.
Els immigrants han d’adoptar els nostres costums i hàbits social. Particularment, penso que tothom s’ha d’adaptar al país on viu però no deixant de banda la teva cultura, ja que una cosa és adaptar-se i l’altre és perdre la teves tradicions. Aquesta afirmació, la podríem relacionar amb la diferència cultural és un valor positiu per a la convivència, per tant no pots oblidar la teva cultura en la qual et sent identificat, ja que pots aportar nous coneixements i compartir les teves tradicions, entre altres coses. Per aquest mateix motiu, també podríem relacionar-ho amb la afirmació de la cultura d’una persona determina la seva conducta i el seu comportament social, ja que sinó, a més de canviar la nostra cultura, estaríem canviant també la nostra personalitat.
Per altre banda, trobem que algunes cultures no es poden assimilar a la nostra perquè són molts diferents. Crec que aquesta frase no dona la possibilitat a que un nouvingut intenti adaptar-se, donat que poden pensar que algunes cultures són inferiors a la nostra. Penso que en comptes d’utilitzar la paraula inferior, s’hauria de canviar, per tal d’afinar en la meva opinió, per menys desenvolupades, que no vol dir que la nostra cultura sigui la més desenvolupada.
Entrant a l’àmbit més educatiu, trobem quatre afirmacions. La primera, que diu que els educadors han de ser neutrals davant dels conflictes interculturals, estic completament d’acord atès que un professor no es pot posicionar en una banda o en una l’altre només per la cultura de la qual provingui el infant.
També penso que és cert que a l’escola, els continguts i temaris no s’haurien de canviar cada cop que apareixen alumnes estrangers, donat que si algun dels alumnes nouvinguts té dificultats per seguir la classe ordinària, igual que altres alumnes no immigrants, hauran d’assistir a les classes de reforç i, a més, a l’aula de acollida.
És preferible agrupar els alumnes per procedència perquè això millora el ritme de l’aprenentatge. Penso que si agrupem els alumnes per nivells es millorarà el rendiment escolar, però no per agrupar-los per procedència, ja que no és un criteri coherent.
I finalment, l’ultima afirmació, agrupar els alumnes segons la religió ajuda a evitar els conflictes. Estic totalment en desacord, donat que la religió per si sola no provoca conflictes, és a dir, dos persones de diferents religions poden conviure feliçment respectant-se mútuament. Com per exemple, en la nostra dia a dia, observem persones que creuen amb Déu i persones que no, i les dos conviuen, generalment, sense problemes.
Un altre aspecte de l’activitat que m’agradaria comentar és que no només havíem de dir la nostra opinió, sinó que, a més, havíem d’especular sobre que creiem que pensaria, sobre les afirmacions, la gent que ens envolta i, la societat en general.
Com és lògic, per corroborar la meva reflexió s’hauria de fer un estudi acurat, però no el realitzarem pas. Tot i així, com la primera opció requereix menys temps que la segona i és més fàcil de comprovar, he passat les afirmacions de l’activitat a certa gent que m’envolta per tal de que hem digui la seva opinió i, desprès, pugui comparar amb el que jo creia que pensaven. Malgrat això, he de dir que aquest resultat no és del tot fiable, ja que la mostra ha estat de 10 persones (entre amics i família).
Així doncs, procediré a analitzar, breument, els resultats obtinguts. Primer de tot, he d’esmentar que en sis afirmacions, de onze que n’hi ha en total, havia posat l’opció de ni en desacord ni d’acord. Un cop dit això, he de dir que he encertat o m’he aproximat en casi totes elles, tot hi així m’he trobat un empat en l’afirmació de la cultura d’una persona determina la seva conducta i el seu comportament social, on la meitat de persones han contestat que estaven molt en desacord i l’altre meitat que estàvem molt d’acord. El resultat de la resta d’afirmacions ha estat: totes les frases menys les dos últimes, han oscil•lat entre el 3 i el 5. I les altres dos restants, del 3 al 1.
Aquest resultats hem fan pensar que la gent que m'envolta no és del tot racista, però tampoc senten aquest com un problema perillós per la convivència de la nostra societat, que s'ha de solucionar i evitar.
Primer de tot, el més important és presentar-me. Em dic Eva, tinc 20 anys recent fets i visc a Barcelona. Personalment, m’han mogut molts motius alhora d’escollir aquesta assignatura, però el que realment m’ha fet decidir és que constantment hem trobo rodejada d’immigrants que, desgraciadament, no son acceptats per la societat en la que viuen i, han d’aguantar dia rere dia mirades de rebuig, cares de fàctic, marginacions de tot tipus… Lamentablement, aquesta, encara, és la realitat.
En el meu poble, des de fa molts anys, s’han incrementat el nombre d’immigrants procedents del Marroc. Aquest fet provoca que ara es parli més d’aquest col•lectiu i, majoritàriament, no acostumen a ser coses positives. És cert que no tots s’han integrat al poble, però penso que a vegades tampoc els hi hem posat gaire fàcil. Per tant, crec que és important que tots posem de la nostra part per així poder millorar la convivència i enriquir-nos d’aquesta diferencia cultural.
Pel que fa l’activitat que hem realitzat el primer dia a classe, puc dir que m’ha fet reflexionar, amb pocs minuts, temes que estan a boca de tothom i que, normalment, no ens plantegem la seva importància i la seva influència. A més, m’ha ajudat a ser més honesta amb mi mateixa per escollir, realment, l’opció que s’ajusta més a la meva opinió, sempre tenint en compta que ningú té la veritat absoluta i, per tant, que totes les opinions son bones i s’han de respectar.
A continuació, donaré el meu punt de vista sobre les afirmacions de l’activitat en qüestió.
En general, la gent és racista. Personalment, estic d’acord amb aquesta afirmació donat que encara que hi ha gent que no ho sigui, tot i que molts cops els pensaments es deixen influencia per els prejudicis de la societat, la majoria de persones ho són. Fins hi tot m’atreviria a dir que tothom a jutjat, tant exterioritzant-ho o no, alguna persona immigrant pel simple fet que no prové de la mateixa cultura que la teva.
Els immigrants han d’adoptar els nostres costums i hàbits social. Particularment, penso que tothom s’ha d’adaptar al país on viu però no deixant de banda la teva cultura, ja que una cosa és adaptar-se i l’altre és perdre la teves tradicions. Aquesta afirmació, la podríem relacionar amb la diferència cultural és un valor positiu per a la convivència, per tant no pots oblidar la teva cultura en la qual et sent identificat, ja que pots aportar nous coneixements i compartir les teves tradicions, entre altres coses. Per aquest mateix motiu, també podríem relacionar-ho amb la afirmació de la cultura d’una persona determina la seva conducta i el seu comportament social, ja que sinó, a més de canviar la nostra cultura, estaríem canviant també la nostra personalitat.
Per altre banda, trobem que algunes cultures no es poden assimilar a la nostra perquè són molts diferents. Crec que aquesta frase no dona la possibilitat a que un nouvingut intenti adaptar-se, donat que poden pensar que algunes cultures són inferiors a la nostra. Penso que en comptes d’utilitzar la paraula inferior, s’hauria de canviar, per tal d’afinar en la meva opinió, per menys desenvolupades, que no vol dir que la nostra cultura sigui la més desenvolupada.
Entrant a l’àmbit més educatiu, trobem quatre afirmacions. La primera, que diu que els educadors han de ser neutrals davant dels conflictes interculturals, estic completament d’acord atès que un professor no es pot posicionar en una banda o en una l’altre només per la cultura de la qual provingui el infant.
També penso que és cert que a l’escola, els continguts i temaris no s’haurien de canviar cada cop que apareixen alumnes estrangers, donat que si algun dels alumnes nouvinguts té dificultats per seguir la classe ordinària, igual que altres alumnes no immigrants, hauran d’assistir a les classes de reforç i, a més, a l’aula de acollida.
És preferible agrupar els alumnes per procedència perquè això millora el ritme de l’aprenentatge. Penso que si agrupem els alumnes per nivells es millorarà el rendiment escolar, però no per agrupar-los per procedència, ja que no és un criteri coherent.
I finalment, l’ultima afirmació, agrupar els alumnes segons la religió ajuda a evitar els conflictes. Estic totalment en desacord, donat que la religió per si sola no provoca conflictes, és a dir, dos persones de diferents religions poden conviure feliçment respectant-se mútuament. Com per exemple, en la nostra dia a dia, observem persones que creuen amb Déu i persones que no, i les dos conviuen, generalment, sense problemes.
Un altre aspecte de l’activitat que m’agradaria comentar és que no només havíem de dir la nostra opinió, sinó que, a més, havíem d’especular sobre que creiem que pensaria, sobre les afirmacions, la gent que ens envolta i, la societat en general.
Com és lògic, per corroborar la meva reflexió s’hauria de fer un estudi acurat, però no el realitzarem pas. Tot i així, com la primera opció requereix menys temps que la segona i és més fàcil de comprovar, he passat les afirmacions de l’activitat a certa gent que m’envolta per tal de que hem digui la seva opinió i, desprès, pugui comparar amb el que jo creia que pensaven. Malgrat això, he de dir que aquest resultat no és del tot fiable, ja que la mostra ha estat de 10 persones (entre amics i família).
Així doncs, procediré a analitzar, breument, els resultats obtinguts. Primer de tot, he d’esmentar que en sis afirmacions, de onze que n’hi ha en total, havia posat l’opció de ni en desacord ni d’acord. Un cop dit això, he de dir que he encertat o m’he aproximat en casi totes elles, tot hi així m’he trobat un empat en l’afirmació de la cultura d’una persona determina la seva conducta i el seu comportament social, on la meitat de persones han contestat que estaven molt en desacord i l’altre meitat que estàvem molt d’acord. El resultat de la resta d’afirmacions ha estat: totes les frases menys les dos últimes, han oscil•lat entre el 3 i el 5. I les altres dos restants, del 3 al 1.
Aquest resultats hem fan pensar que la gent que m'envolta no és del tot racista, però tampoc senten aquest com un problema perillós per la convivència de la nostra societat, que s'ha de solucionar i evitar.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)