SALOMÓN

Desprès de veure aquest curtmetratge, ens sorgeix una pregunta: és possible aquest canvi d’actitud que té el senyor gran davant del jove africà?

En les primeres escenes, hem fa pensar que el senyor gran només accepta l’Africà per interès, ja que s’han de presentar, ell i un amic, al torneig de petanca de les festes d’allà i els hi falta un jugador. Però mica en mica, es nota un afecte cap aquesta persona, observant-ho quan li regala les boles de petanca del seu amics difunt, perquè així l’Africà pugi entrenar-se. I finalment, es veu com el senyor va a casa de l’Africà a buscar-lo, perquè aquest no s’ha presentat a l’hora prevista, i el senyor al veure que ha marxat només li surten paraules de despesi, però ràpidament rectifica i li dona les boles a un amic d’aquest perquè li faci arribar.

Aquesta última escena que he comentat, hem fa pensar que potser si que no ha canviat la seva actitud, donat que la seva primera reacció és discriminatòria, demostrant que no ha modificat els seus pensaments inicials. Però el fet que rectifiqui fa que et plantegis que al cap i a la fi a vist que aquest col•lectiu africà son bona gent, que es pot confiar amb ells i, que simplement a marxat perquè cobrava més i la seva família necessiten els diners.

Tot i això, aquesta primera actuació et fa reflexionar pensant que el senyor gran no accepta a tot el col•lectiu africà, ni els immigrant en general. Per tant, la reacció positiva de desprès pot ser que només sigui a causa de l’afecte que ha agafat per l’Africà únicament, cosa que vol dir que, segurament, no accepta a tothom, ni ha canviat la seva manera de pensar.