diumenge, 25 de setembre del 2011

Aquí comença...

Hola, benvinguts al bloc que seguirà el meu recorregut en l’assignatura d’Interculturalitat i Immigració.

Primer de tot, el més important és presentar-me. Em dic Eva, tinc 20 anys recent fets i visc a Barcelona. Personalment, m’han mogut molts motius alhora d’escollir aquesta assignatura, però el que realment m’ha fet decidir és que constantment hem trobo rodejada d’immigrants que, desgraciadament, no son acceptats per la societat en la que viuen i, han d’aguantar dia rere dia mirades de rebuig, cares de fàctic, marginacions de tot tipus… Lamentablement, aquesta, encara, és la realitat.

En el meu poble, des de fa molts anys, s’han incrementat el nombre d’immigrants procedents del Marroc. Aquest fet provoca que ara es parli més d’aquest col•lectiu i, majoritàriament, no acostumen a ser coses positives. És cert que no tots s’han integrat al poble, però penso que a vegades tampoc els hi hem posat gaire fàcil. Per tant, crec que és important que tots posem de la nostra part per així poder millorar la convivència i enriquir-nos d’aquesta diferencia cultural.



Pel que fa l’activitat que hem realitzat el primer dia a classe, puc dir que m’ha fet reflexionar, amb pocs minuts, temes que estan a boca de tothom i que, normalment, no ens plantegem la seva importància i la seva influència. A més, m’ha ajudat a ser més honesta amb mi mateixa per escollir, realment, l’opció que s’ajusta més a la meva opinió, sempre tenint en compta que ningú té la veritat absoluta i, per tant, que totes les opinions son bones i s’han de respectar.

A continuació, donaré el meu punt de vista sobre les afirmacions de l’activitat en qüestió.

En general, la gent és racista. Personalment, estic d’acord amb aquesta afirmació donat que encara que hi ha gent que no ho sigui, tot i que molts cops els pensaments es deixen influencia per els prejudicis de la societat, la majoria de persones ho són. Fins hi tot m’atreviria a dir que tothom a jutjat, tant exterioritzant-ho o no, alguna persona immigrant pel simple fet que no prové de la mateixa cultura que la teva.

Els immigrants han d’adoptar els nostres costums i hàbits social. Particularment, penso que tothom s’ha d’adaptar al país on viu però no deixant de banda la teva cultura, ja que una cosa és adaptar-se i l’altre és perdre la teves tradicions. Aquesta afirmació, la podríem relacionar amb la diferència cultural és un valor positiu per a la convivència, per tant no pots oblidar la teva cultura en la qual et sent identificat, ja que pots aportar nous coneixements i compartir les teves tradicions, entre altres coses. Per aquest mateix motiu, també podríem relacionar-ho amb la afirmació de la cultura d’una persona determina la seva conducta i el seu comportament social, ja que sinó, a més de canviar la nostra cultura, estaríem canviant també la nostra personalitat.

Per altre banda, trobem que algunes cultures no es poden assimilar a la nostra perquè són molts diferents. Crec que aquesta frase no dona la possibilitat a que un nouvingut intenti adaptar-se, donat que poden pensar que algunes cultures són inferiors a la nostra. Penso que en comptes d’utilitzar la paraula inferior, s’hauria de canviar, per tal d’afinar en la meva opinió, per menys desenvolupades, que no vol dir que la nostra cultura sigui la més desenvolupada.

Entrant a l’àmbit més educatiu, trobem quatre afirmacions. La primera, que diu que els educadors han de ser neutrals davant dels conflictes interculturals, estic completament d’acord atès que un professor no es pot posicionar en una banda o en una l’altre només per la cultura de la qual provingui el infant.

També penso que és cert que a l’escola, els continguts i temaris no s’haurien de canviar cada cop que apareixen alumnes estrangers, donat que si algun dels alumnes nouvinguts té dificultats per seguir la classe ordinària, igual que altres alumnes no immigrants, hauran d’assistir a les classes de reforç i, a més, a l’aula de acollida.

És preferible agrupar els alumnes per procedència perquè això millora el ritme de l’aprenentatge. Penso que si agrupem els alumnes per nivells es millorarà el rendiment escolar, però no per agrupar-los per procedència, ja que no és un criteri coherent.

I finalment, l’ultima afirmació, agrupar els alumnes segons la religió ajuda a evitar els conflictes. Estic totalment en desacord, donat que la religió per si sola no provoca conflictes, és a dir, dos persones de diferents religions poden conviure feliçment respectant-se mútuament. Com per exemple, en la nostra dia a dia, observem persones que creuen amb Déu i persones que no, i les dos conviuen, generalment, sense problemes.


Un altre aspecte de l’activitat que m’agradaria comentar és que no només havíem de dir la nostra opinió, sinó que, a més, havíem d’especular sobre que creiem que pensaria, sobre les afirmacions, la gent que ens envolta i, la societat en general.
Com és lògic, per corroborar la meva reflexió s’hauria de fer un estudi acurat, però no el realitzarem pas. Tot i així, com la primera opció requereix menys temps que la segona i és més fàcil de comprovar, he passat les afirmacions de l’activitat a certa gent que m’envolta per tal de que hem digui la seva opinió i, desprès, pugui comparar amb el que jo creia que pensaven. Malgrat això, he de dir que aquest resultat no és del tot fiable, ja que la mostra ha estat de 10 persones (entre amics i família).

Així doncs, procediré a analitzar, breument, els resultats obtinguts. Primer de tot, he d’esmentar que en sis afirmacions, de onze que n’hi ha en total, havia posat l’opció de ni en desacord ni d’acord. Un cop dit això, he de dir que he encertat o m’he aproximat en casi totes elles, tot hi així m’he trobat un empat en l’afirmació de la cultura d’una persona determina la seva conducta i el seu comportament social, on la meitat de persones han contestat que estaven molt en desacord i l’altre meitat que estàvem molt d’acord. El resultat de la resta d’afirmacions ha estat: totes les frases menys les dos últimes, han oscil•lat entre el 3 i el 5. I les altres dos restants, del 3 al 1.
Aquest resultats hem fan pensar que la gent que m'envolta no és del tot racista, però tampoc senten aquest com un problema perillós per la convivència de la nostra societat, que s'ha de solucionar i evitar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada