Proverbi xinès

Primerament, m’agradaria comentar el vídeo que vam visionar a l’aula, anomenat “proverbio chino”.



Després d’haver-lo vist, m’han suggerit tres interpretacions.

Per una banda, penso que el fet que els xinesos no acceptin, per treballar en el seu restaurant, una persona que no és de la seva cultura, fa que d’alguna manera es tanquin entre ells i no s’integrin en la societat que els envolta. Però, també podríem pensar, que això és degut a que quan tu vas a un restaurant xinès, esperes trobar-te menjar xinès i, que te’l serveixi un xinès i no pas un català, és a dir, amb això vull dir que, potser, el xinès no és que vulgui excloure a ningú, sinó que vol satisfer les necessitats dels seus clients.

Per l’altre banda, penso que aquest vídeo és un clar exemple per reflectir les ganes d’integració d’alguns immigrants i, a la vegada, la inexistència d’ajuda que reben, en aquest cas per part dels xinesos; és a dir, que el cubà té moltes ganes de treballar i de adaptar-se el que li pugui venir i, els xinesos, només pel fet que no pertany a la mateixa cultura que la seva, no l’accepten com a treballador.

A part de tot això, i relacionat amb el segon punt esmentat, aquest vídeo hem fa pensar que no cal que canviem la nostra manera de ser, d’actuar i de parlar només pel simple fet de voler integrar-nos en un nou context, com intenta fer el cubà alhora d’imitar la manera de parlar dels xinesos, sinó que pots integrar-te sense haver de perdre la teva personalitat i la teva cultura.

I, per últim, opino que aquest vídeo reflecteix clarament els prejudicis de la societat enfront d'una cultura diferent a la nostra. A més, accentua les coses que donem per fet alhora de pensar en alguna cultura, és a dir, com es veu en el vídeo, quan es pensa en un japonès parlant amb castellà et ve a la ment una manera de pronuncia, cosa que no vol dir que totes els japonesos pronunciïn igual; i quan es pensa amb un cubà et dona a suposar que sabrà fer arròs a la cubana quan, possiblement, ni sap el que és.


Finalment, i per acabar l’entrada al blog d’avui, faré esment del cas de Miss Univers d’aquest any 2011, la Leila Lopes, una jove de raça negra. “Hay tres tópicos que siempre acompañan cada final de Miss Universo: el primero es que casi siempre gana una candidata latina; el segundo, que las mujeres de raza negra sufren discriminación por el color de su piel; y el tercero, que las ganadoras suelen estar operadas. La representante de Angola, Leila Lopes, consiguió tirar todos los tópicos por la borda y se convirtió en la noche del lunes en una de las pocas mujeres de color que ha conseguido coronarse como la más bella del mundo” (http://www.elmundo.es/america/2011/09/13/gentes/1315879372.html Consulta 4.10.2011). El fet que sortís escollida aquesta model, ha dut molta polèmica i ha donat peu a moltes opinions desagradables, ja que es deia que l’ideal de bellesa no el pot guanyar una dona de pell negra. Penso que aquesta notícia podria està relacionada amb el vídeo del “proverbio chino”, donat que les dos persones de raça negra reben una discriminació pel simple fet de tenir la pell d’un color i no pas d’un altre.