“El diari taronja de la Carlota” de Gemma Lienas

Caminant pel carrer pensativa, hem paro davant d’una llibreria i, hem disposo a entrar-hi. Remenant entre llibre i més llibre arribo a la secció juvenil i trobo “El diari taronja de la Carlota” de Gemma Lienas. Aquest hem provoca una curiositat que fa que l’agafi i llegeixi la seva contraportada. Parla de la immigració! Decideixo agafar-lo per l’assignatura d’Interculturalitat i Immigració del Grau.

Aquest llibre està redactat de tal manera que, les adolescents, puguin entendre totes i cadascuna de les idees que es volen transmetre. Per exemple, s’explica que “el verb migrar vol dir ‘anar d’un lloc a un altre’. [...] Si hi posem al davant la preposició llatina ex, que vol dir ‘de’ o ‘des de’, el verb passa a significar: ‘anar-se’n de’. [...] Si al davant del verb hi posem la preposició llatina in, que vol dir ‘a’ o ‘dins’, el verb passa a significar: ‘venir a’.”

A més, també es parlar dels estereotips, com haviem comentat ja a l’aula, dient que “els mitjans de comunicació focalitzen i amplifiquen determinades situacions que són problemàtiques (dificultats en la convivència, robatoris, etc.) i mai no parlen de les situacions positives, que són la majoria. Això fa que la gent generalitzi i associï sempre les persones immigrants amb problemes.”

A part d’aquestes idees i d’altres, també s’expliquen situacions de persones immigrants que han marxat del seu país per venir a viure a Catalunya i començar, així doncs, una nova vida.

Generalment, només és parla de la immigració a causa “de la necessitat de buscar una vida millor per a tu i la teva família, però això implica també una altre qüestió: la cultura, la llengua, la religió, els costums, etc. La gent que emigra pot tenir una cultura semblant o molt diferent de la del país que tria per establir-s’hi. I això provoca un xoc tant per una banda, les persones immigrants, com per l’altra, les del país d’acollida. I necessàriament caldrà que d’una banda i l’altra es facin esforços per entendre’s. La gent que emigra no ha de veure’s obligada o bé a defensar les seves arrels fins al límit o bé a deixar-les enrere del tot. Això, amb les paraules d’Amin Maalouf, escriptor d’origen libanès instal•lat a França, és tant com obligar aquesta gent a triar entre l’integrisme o la desintegració”, ja que “encara que siguem d’un país, tenim la nostra pròpia cultura i les nostres propis costums més enllà de les fronteres polítiques”.

Tot això esmentat i moltes altres coses més, s’integra dins d’un diari que crea la Carlota, la protagonista. Un diari basat en la immigració i els drets humans, creat amb la finalitat d’investigar i, per tant, conèixer més sobre aquest tema.

Finalment, dir que considero que és un llibre molt interessant, principalment per adolescents, ja que proporciona els coneixements bàsics d’aquesta temàtica. Així doncs, no estaria malament incorporar-lo a les escoles com una lectura obligatòria, donat que parla d’una “de les qüestió ,més polèmiques i complexes de la nostra societat”.