He trobat dos notícies que, tot i ser passades, crec poden ser d’interès.
L’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya busca local propi (1 d’octubre del 2010):
http://www.btv.cat/btvnoticies/2010/10/01/lassociacio-de-dones-musulmanes-a-catalunya-busca-local-propi/
La Trobada de Dones Musulmanes destaca la seva incipient presència en política (4 de juny del 2011):
http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/06/04/trobada-dones-musulmanes-cinquena/
dimarts, 17 de gener del 2012
Buscant les diferències...
Dones filant, anys 50 a Catalunya.
Associació de dones Musulmanes, any 2010 a Catalunya.
Sincerament, no trobo, entre aquestes dos fotografies, una diferència que hem convenci. L’única representativa que hi podria trobar seria l’any, una data dels anys 50 i l’altre del 2010. Així doncs, per què sorgeix el dilema de Sí al mocador o No el mocador? Creiem que per haver canviat les nostres costums hem de imposar a les altres cultures que també ho facin amb la seves?
*la dimensió de les imatge és culpa del format d'aquestes.
Cola Cao
Aquest anunci que penjo i la fotografia principal d’aquest producte considero que reforcen estereotips molt bàsics, com el fet de que les persones de l’Àfrica, amb una ètnia diferent a la nostra, conreen el camp perquè, després, les persones dels països rics puguin esmorzar i berenar. A més, queda clarament representat en la fotografia que trobem en tots els envasos d’aquesta marca, com dos africans, un home i una dona, treballen durament sota el sol per crear aquest Cola Cao que trobem als supermercats del països del primer món, principalment.
Jo no soy racista, pero...
En aquest vídeo trobem frases una mica contradictòries, com ara, “Racista? No porque tampoco voy mirando a los morros ni nada, yo lo que me gustaría es que España estuviera limpia” o, altres com aquesta: “somos racistas. […] Limpia, España limpia. Que sobran. Que nos quitan el trabajo i punto.”
Tomàs Alcoverro, entre l’Orient i l’Occident
“Tomàs Alcoverro fa 40 anys que cobreix l'Orient Mitjà per al diari "La Vanguardia". S'ha convertit en el degà dels mitjans espanyols en aquesta part del planeta. El documental que presenta "Sense ficció", rodat a Beirut i al Caire, és un relat sobre l'experiència vital i professional d'aquest veterà periodista que analitza, des de la seva llarga trajectòria, les actuals revoltes àrabs, l'evolució del periodisme (del tèlex al Facebook) i la distància que separa l'Orient de l'Occident.”
I perquè penjo aquest vídeo? Doncs per què penso que és força interessant i, fa referència al que es comentava un dia a classe sobre la informació que ens arriba dels països d’Orient: ens arriba poca i la poca que arriba només són desgracies. Aquest fet, m’ha donat a fixar-me especialment amb la frase que diu Tomàs Alcoverro: “Occident coneix molt menys el món àrab que els àrabs Occident. […] I, això, perquè? Parteixen de la idea que són superior, i per tant no tenen per què interessar-se per gent inferior”, cosa que fa que el major nombre de notícies que arribant a les nostre mans, fan referència a països rics i desenvolupats.
I perquè penjo aquest vídeo? Doncs per què penso que és força interessant i, fa referència al que es comentava un dia a classe sobre la informació que ens arriba dels països d’Orient: ens arriba poca i la poca que arriba només són desgracies. Aquest fet, m’ha donat a fixar-me especialment amb la frase que diu Tomàs Alcoverro: “Occident coneix molt menys el món àrab que els àrabs Occident. […] I, això, perquè? Parteixen de la idea que són superior, i per tant no tenen per què interessar-se per gent inferior”, cosa que fa que el major nombre de notícies que arribant a les nostre mans, fan referència a països rics i desenvolupats.
dissabte, 14 de gener del 2012
Les identitats que maten
La paraula clau, un cop més, és reciprocitat: si faig meu el país que m’acull, si el reconec com a propi, si considero que d’ara endavant formarà part de mi com jo formaré part d’ell, el més conseqüent és que tingui el dret de criticar-ne tots i cadascun dels seus aspectes; paral•lelament, si aquest país em respecta, si reconeix la meva aportació, si d’ara endavant em considera, amb les meves singularitats com a part d’ell, aleshores té el dret de rebutjar certs aspectes de la meva cultura que podrien ser incompatibles amb la seva manera de viure o amb l’esperit de les seves institucions.
He de dir, molt sincerament, que m’agrada aquesta cita de Amin Maalouf, en “Les identitats que maten”, ja que penso que té molt de sentit i molta raó. Però el mateix temps, considero que és una utopia, és l’ideal d’inclusió que es voldria aconseguir. És possible arribar-hi? Què és el que ens ho impedeix? Segurament, l’entrebanc per arribar a l’ideal som nosaltres mateixos, és la societat. La societat crea prejudicis que ens impedeixen avançar i millorar. Però, llavors només es culpa dels país d’acollida? No, penso que és culpa de tothom, en general. Per una banda, les persones del país d’acollida, per tenir les idees equivocades que no els permeten anar més enllà; per pensar que poden criticar a les altres cultures però que ningú pot mal parlar de la pròpia; entre altres aspectes. I, per altre banda, les persones nouvingudes, per no saber adaptar-se al país d’acollida; rebre alguns comentaris com una ofensa al individuo i a la seva cultura en general; etc.
En definitiva, aquesta cita és totalment encertada però hem de posar el nostre gra de sorra per poder arribar aquesta utopia que tan reclamem.
He de dir, molt sincerament, que m’agrada aquesta cita de Amin Maalouf, en “Les identitats que maten”, ja que penso que té molt de sentit i molta raó. Però el mateix temps, considero que és una utopia, és l’ideal d’inclusió que es voldria aconseguir. És possible arribar-hi? Què és el que ens ho impedeix? Segurament, l’entrebanc per arribar a l’ideal som nosaltres mateixos, és la societat. La societat crea prejudicis que ens impedeixen avançar i millorar. Però, llavors només es culpa dels país d’acollida? No, penso que és culpa de tothom, en general. Per una banda, les persones del país d’acollida, per tenir les idees equivocades que no els permeten anar més enllà; per pensar que poden criticar a les altres cultures però que ningú pot mal parlar de la pròpia; entre altres aspectes. I, per altre banda, les persones nouvingudes, per no saber adaptar-se al país d’acollida; rebre alguns comentaris com una ofensa al individuo i a la seva cultura en general; etc.
En definitiva, aquesta cita és totalment encertada però hem de posar el nostre gra de sorra per poder arribar aquesta utopia que tan reclamem.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)