Farà una setmana aproximadament, passejant per l’edifici de la nostre facultat, vam trobar un cartell que ens va cridar l’atenció.
Aquest tros de paper, creat per una sèrie de persones indignades amb la gent que diu que no son racistes però que després no ho demostren, hem va fer reflexionar i obrir els ulls.
En el nostre dia a dia, trobem centenars de persones que diuen que no son racistes. Però, quina diferencia hi ha entre els que son racistes i els que no ho son? Doncs, lamentablement, a vegades no n’hi ha massa diferencia.
Una persona que defensa el racisme, esta defensant, segons el diccionari de la llengua catalana (DIEC), una doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. I una persona que vagi en contra d’aquesta doctrina ha de procurar que no es violin els drets com a ciutadans i com a persones que tenen els immigrants, ha de prendre consciència de les injustícies que reben aquet col•lectiu pel simple fet de tenir una cultura diferent, ha de promoure una idea d’antiracisme que faciliti la convivència entre persones, etc.
En definitiva, és important diferenciar les persones racistes de les que no ho son per tal d’aconseguir canviar una visió per una altre, per així demostrar que la tolerància, el respecte i altres valors similars, fan de la convivència entre cultures, una situació més agradable i enriquidora per tots.
Primer de tot, abans de contestar a la pregunta, m’agradaria introduir la paraula immigrant i al lloc on s’ha de integrar aquest. Si busques l’adjectiu immigrant al diccionari trobaràs que diu que és aquella persona que s’estableix en un país que no és el seu propi. Per tant, quan parlem d’integrar-se ens referim a incorporar-se en el si d’una comunitat aliena a la seva.
Un cop feta aquesta petita introducció, donaré resposta a la pregunta en qüestió.
Personalment penso que hi ha molts mecanismes i molts mètodes per arribar a integrar-se en una societat o un context, per tant, en proposaré alguns com exemple:
- Aprendre la llengua autòctona del lloc on vas a viure, ja que fer aquest pas mostra clarament la intenció d'integració.
- Participar i, a poder ser, col•laborar en esdeveniments culturals, festes populars, etc.
- Donar a conèixer la teva cultura i intentar conèixer la que t’envolta.
- Respectar a les persones, independentment de la cultura de la qual provinguin, igual que fer-te respectar pel que ets i com ets i no pel que fas.
- Demostrar i fer entendre que a la teva cultura, com a totes, hi ha persones honestes, persones conflictives, persones reflexives, etc. Aquest punt és important donat que, constantment, ens trobem que si un immigrant s’equivoca en qualsevol cosa, pel simple fet de ser immigrant és més fàcil que el jutgin i creïn prejudicis en contra de la seva cultura o dels immigrants en general.
Llavors han de actuar diferenciar-se de la resta o simplement han d’actuar educadament i de manera responsable com ho hauria de fer tothom independentment de la cultura?
Amb aquesta pregunta, m’agradaria explicar una experiència vivencial que hem va comentar la meva àvia. Es veu que un dia ella anava carregada amb un cistell de la compra (el replà de casa seva hi ha moltes escales abans d’arribar a l’ascensor), i una senyora de cultura marroquina, que anava tapada amb un mocador, la va ajudar a pujar els esglaons. Es curiós perquè la meva àvia m’ho explicar com una gran cosa pel simple fet de que l’hagués ajudat una dona marroquina i, a més, portadora de mocador. Pensant-ho bé, vaig arribar a la conclusió que es una actuació correcte, que evidentment no li treu mèrits, però que va actuar com ho hagués fet qualsevol persona amb una mica d’educació i sentit comú.
En conclusió, el que vull dir és que els immigrants son persones amb cultures diferents a la nostra, però no significa que no tinguin uns principis igual o semblants els nostres...
Finalment, i per acabar, relacionant tot això esmentat amb l’anunci de l’immigrant de l’Athletic de Madrid, que vam visionar a l’aula, puc dir penso que aquest vídeo escenifica clarament els estereotips en que ens trobem constantment i, a més, ens fa veure que al cap i a la fi, els immigrants son persones amb els seus sentiments i que es preocupen pels altres, com nosaltres.
Primerament, m’agradaria comentar el vídeo que vam visionar a l’aula, anomenat “proverbio chino”.
Després d’haver-lo vist, m’han suggerit tres interpretacions.
Per una banda, penso que el fet que els xinesos no acceptin, per treballar en el seu restaurant, una persona que no és de la seva cultura, fa que d’alguna manera es tanquin entre ells i no s’integrin en la societat que els envolta. Però, també podríem pensar, que això és degut a que quan tu vas a un restaurant xinès, esperes trobar-te menjar xinès i, que te’l serveixi un xinès i no pas un català, és a dir, amb això vull dir que, potser, el xinès no és que vulgui excloure a ningú, sinó que vol satisfer les necessitats dels seus clients.
Per l’altre banda, penso que aquest vídeo és un clar exemple per reflectir les ganes d’integració d’alguns immigrants i, a la vegada, la inexistència d’ajuda que reben, en aquest cas per part dels xinesos; és a dir, que el cubà té moltes ganes de treballar i de adaptar-se el que li pugui venir i, els xinesos, només pel fet que no pertany a la mateixa cultura que la seva, no l’accepten com a treballador.
A part de tot això, i relacionat amb el segon punt esmentat, aquest vídeo hem fa pensar que no cal que canviem la nostra manera de ser, d’actuar i de parlar només pel simple fet de voler integrar-nos en un nou context, com intenta fer el cubà alhora d’imitar la manera de parlar dels xinesos, sinó que pots integrar-te sense haver de perdre la teva personalitat i la teva cultura.
I, per últim, opino que aquest vídeo reflecteix clarament els prejudicis de la societat enfront d'una cultura diferent a la nostra. A més, accentua les coses que donem per fet alhora de pensar en alguna cultura, és a dir, com es veu en el vídeo, quan es pensa en un japonès parlant amb castellà et ve a la ment una manera de pronuncia, cosa que no vol dir que totes els japonesos pronunciïn igual; i quan es pensa amb un cubà et dona a suposar que sabrà fer arròs a la cubana quan, possiblement, ni sap el que és.
Finalment, i per acabar l’entrada al blog d’avui, faré esment del cas de Miss Univers d’aquest any 2011, la Leila Lopes, una jove de raça negra. “Hay tres tópicos que siempre acompañan cada final de Miss Universo: el primero es que casi siempre gana una candidata latina; el segundo, que las mujeres de raza negra sufren discriminación por el color de su piel; y el tercero, que las ganadoras suelen estar operadas. La representante de Angola, Leila Lopes, consiguió tirar todos los tópicos por la borda y se convirtió en la noche del lunes en una de las pocas mujeres de color que ha conseguido coronarse como la más bella del mundo” (http://www.elmundo.es/america/2011/09/13/gentes/1315879372.html Consulta 4.10.2011). El fet que sortís escollida aquesta model, ha dut molta polèmica i ha donat peu a moltes opinions desagradables, ja que es deia que l’ideal de bellesa no el pot guanyar una dona de pell negra. Penso que aquesta notícia podria està relacionada amb el vídeo del “proverbio chino”, donat que les dos persones de raça negra reben una discriminació pel simple fet de tenir la pell d’un color i no pas d’un altre.
Al primer cop que vaig veure el vídeo electoral*, per internet, de Plaforma per Catalunya, vaig pensar que era un muntatge fet per alguna persona per tal de exagera els ideal d’aquest partit polític. Però, la meva sorpresa va ser quan el vaig veure retransmès per la televisió. No hem podia creure que existissin persones que no tinguessin en compte els sentiments dels altres, que no siguin capaços de posar-se a pell dels immigrants...
*
Sincerament, no entenc com encara existeix gent que pensi així, ja que moltes de les persones immigrants son gent que hagut de deixar la seva terra, la seva família i tot el que s’estimaven, per anar a buscar feina a un altre país. Això, crec jo, ha de ser molt dur. Però imaginat si desprès de tot això encara has de sentir que la gent t’insulta, et descrimina i no et valora com a persona que ets.
Pel que fa el programa electoral, només m’agradaria comentar que penso que els immigrants com a ciutadans que també son, tenen dret a rebre ajudes econòmiques, entre altres.
Per acabar, només hem queda pensar que, com els andalusos que van immigrar fa molts anys, algun dia els immigrants d’avui seran acceptats i acollits, com ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres si ens trobéssim en la seva situació.
